En els últims anys, els atacs de ciberseguretat dirigits a CEOs, fundadors i directius de petites empreses han augmentat de manera significativa.

Els delinqüents saben que, en una pime o en un negoci gestionat per un autònom, el CEO és qui concentra el poder de decisió, les autoritzacions de pagament i la informació crítica. Per això, s’han convertit en el blanc favorit de fraus dissenyats específicament per manipular o suplantar la direcció.

A continuació, analitzem les estafes més habituals i com blindar-se davant d’elles.

1. Frau del CEO (Business Email Compromise – BEC)

És l’estafa més perillosa i efectiva pel seu impacte econòmic. L’atacant es fa passar pel CEO (o el suplanta després de robar el seu compte) per ordenar pagaments urgents, transferències confidencials o canvis de compte bancari a empleats d’administració. També passa al contrari: el delinqüent envia un missatge al CEO fent-se passar per un proveïdor o un empleat clau sol·licitant un pagament.

Com evitar-ho:

  • MFA: Activar autenticació multifactor al correu corporatiu.
  • Verificació ‘Out-of-band’: Verificar per telèfon (mai per email) qualsevol sol·licitud que impliqui diners.
  • Política interna: Establir la norma de “Mai s’aproven pagaments urgents només per email”.
  • Alertes: Configurar avisos per detectar inicis de sessió des d’ubicacions sospitoses.

2. Suplantació d’identitat per WhatsApp o SMS

Molts CEOs gestionen el negoci des del mòbil. Els delinqüents aprofiten això creant perfils falsos, enviant missatges breus i urgents o demanant favors “confidencials” (com comprar targetes regal o fer un Bizum ràpid).

Com evitar-ho:

  • Utilitzar línies oficials per a assumptes sensibles.
  • Configurar la privadesa a xarxes socials perquè no puguin clonar la foto de perfil fàcilment.
  • Informar l’equip: “Si reps un missatge estrany de la meva part, no actuïs; valida primer trucant-me”.

3. Phishing dirigit (Spear Phishing)

A diferència de l’spam massiu, aquests són correus molt ben elaborats amb informació real del negoci: noms de proveïdors, càrrecs, dates… Tot perquè el directiu confiï i faci clic en un enllaç maliciós. Com expliquem en el nostre article sobre vectors d’atac, la personalització és la clau del seu èxit.

Com evitar-ho:

  • Activar filtres avançats de correu (anti-spam i anti-phishing).
  • Revisar minuciosament l’adreça real del remitent, no només el nom que mostra.
  • No obrir fitxers inesperats, encara que semblin “factures importants”.

4. Estafes d’inversió o “oportunitats exclusives”

Els ciberdelinqüents envien suposades oportunitats d’inversió, acords estratègics o col·laboracions urgents que requereixen un pagament inicial o compartir documents interns confidencials.

Com evitar-ho:

  • Desconfiar per defecte d’ofertes “massa bones per ser veritat”.
  • Verificar sempre la legitimitat de l’empresa o persona que contacta.
  • Mai compartir documentació del negoci sense una revisió legal prèvia.

5. Manipulació psicològica: enginyeria social

L’atacant investiga el directiu: on treballa, amb qui col·labora, quins esdeveniments ha visitat, què publica a xarxes… i crea un missatge perfectament adaptat per obtenir accés o informació.

Com evitar-ho:

  • Limitar la informació pública del CEO a LinkedIn i xarxes socials.
  • No publicar dades internes o captures de pantalla de feina en perfils personals.
  • Formar-se en detecció de tècniques d’enginyeria social.

6. Malware per a robatori de credencials (Infostealers)

Correus, documents o enllaços que instal·len malware silenciós al dispositiu del directiu. L’objectiu: robar contrasenyes desades, cookies de sessió i accedir al correu o banca online. Els infostealers són una amenaça crítica per a l’alta direcció.

Com evitar-ho:

  • Instal·lar solucions EDR o antivirus avançat en tots els dispositius.
  • Mantenir el sistema operatiu i navegadors sempre actualitzats.
  • No utilitzar el mateix dispositiu personal (i menys protegit) per a temes crítics del negoci.

7. Fraus a través de proveïdors

Els atacants suplanten proveïdors habituals i envien factures falses amb nous números de compte, esperant que el CEO aprovi el pagament “sense qüestionar res” per la confiança existent.

Com evitar-ho:

  • Validació doble obligatòria per a qualsevol canvi de compte bancari d’un proveïdor.
  • Confirmar sempre el canvi trucant al contacte habitual del proveïdor.
  • Utilitzar sistemes de facturació segurs.

8. Segrest de xarxes socials corporatives

Si el CEO és l’administrador principal i únic de les xarxes, una suplantació pot comprometre la imatge pública de la pime en minuts, utilitzant-la per extorsionar o publicar contingut fraudulent.

Com evitar-ho:

  • Activar MFA a Facebook, Instagram, LinkedIn i Google Business.
  • Crear rols separats: utilitzar comptes d’“administrador” diferents dels personals.
  • Utilitzar gestors de contrasenyes per compartir accessos amb l’equip de màrqueting, mai compartir la clau en text pla.

Conclusió: el CEO és el blanc perfecte… però pot ser el millor escut

Els atacs dirigits al CEO funcionen perquè combinen urgència, confiança i autoritat. No obstant això, amb les mesures adequades, és possible evitar la majoria d’aquests fraus.

Un CEO informat, que aplica MFA, controla accessos i comunica bones pràctiques, deixa de ser una vulnerabilitat per convertir-se en el primer mur de defensa de l’empresa.

👉 Et preocupa la seguretat de la teva directiva? Si vols portar la ciberseguretat del teu negoci al següent nivell, posa’t en contacte amb nosaltres.